Manifeste affirmant le caractère un et divers de la langue d'Oc

Quoted post

Bruno Peiràs

#328

2012-10-12 19:07

#323: Ive Gourgaud - AMB lous METEISSES...

Bonjorn Sénher Gorgaud

encara'n còp vesi pas ço que reprochatz a n'aquelis paures "amb" e "meteis" que se'n prenon pel morre per pas un rond...

son dins lo Tresor, e se pòt legir tanbens ambe profièit ço que ne disia Alibert (Vade retro Satanàs!) dins sa gramatica qu'es per ieu remirabla. Qu'Alibèrt siaguèsse estat condemnat per collaboracion invalida pas son trabalh de gramatician, que ba sapie ! (o alara ne caldrà tanbens metre al pilòri qualques autris)

mas es pas sus aquò que voliai portar lo fèrre. Es sus la question, que pausatz, del ligam (o pas) occitan-catalan. Objectivament, aquel ligam existis : coneissi dins ma familha quaucus que venguèt de Valéncia en frança a 15 ans, dins lo grand bolegadis de misèria que faguèt fugir en tèrras occitanas tantis espanhòls o catalans de la republica vencuda per Franco . Siaguèt plan espantada d'ausir dins lo sud d'aude, del costat de Pèirapertusa, lo monde de l'endreit que parlavan una lenga que comprenia sulpic dins sos mendres detalhs, amb un fum de mots comuns e mai prononciats "a la valenciana" es a dire (ço disia) mai proches de son catalan de Valéncia que del catalan parlat mai del costat de Barcelona. Primièr exemple.

Segond exemple : quand me'n vau passejar del costat de Palafrugell, parli al monde d'aval mon michant catalan, vos ne balhi la recèta : 95 % de lengadocian prononciat "a la catalana" (un secador per exemple es pas mai un "secadou" mas puslèu un "sac-à-dos") e 5% de salpicatge de "vertadièr" catalan "molt ben", " que maca ", "fèr", "més" (qu'existan tanbens en occitan...) etc. Lo monde me comprenon ben, mas me prenon per un rosselhonés. Praquò se m'amusavi a far aquò a Rivesaltes o a Baixàs lo monde d'aval m'identificarian sens pena coma "gavatx pòrc", me gitarian pèiras, e mai benlèu me cosinarian en boles de picolat. Passariai per un espion de l'ASCIII.

una autra question es de saber se los catalans e los occitans devèm aver un destin comun. Nostres biaisses de parlar son vesins, es evident praquo qu'un fum de causas nos desseparan : elis van benlèu conquistar lor independéncia, nosautris ne sèm encara a manifestar per aver lo dreit de penjar de panèls.

nòstres parlars entre elis son pròches mas disparièrs : es un fait emai se i a un fum de ponts entre elis. per ieu, afirmar lor unitat es subretot afirmar l'existéncia d'un destin comun, delà de las diferéncias de tala o tala "parladura". La question vertadièra es doncas : deven o pas, en nos apiejant sus çò que fa nòstra unitat puslèu que sus nòstres particularismes, bastir un destin comun ? per ço que tòca a las revendicacions lenguisticas, me sembla que la responsa es "oc".

me sembla una pausicion "realista". Non ?

Réponses

Bruno Peiràs

#329 Re:

2012-10-14 16:44:15

#328: Bruno Peiràs -  

 apòrti una pichona precision a çò qu'escriguèri tròp viste sens me tornar legir : dins lo darrièr paragrafe voliai dire "nòstres parlars d'Oc entre elis son pròches mas disparièrs", etc. e mai luènh :"los parlars d'Oc, devèm o pas, en nos apiejant sus çò que fa nòstra unitat puslèu que sus nòstres particularismes, bastir un destin comun ?".

bona dimenjada a totis

Ive Gourgaud

#331 Re:

2012-10-14 18:36:46

#328: Bruno Peiràs -

E quouro disès que

"nòstres parlars entre elis son pròches mas disparièrs : es un fait emai se i a un fum de ponts entre elis. per ieu, afirmar lor unitat es subretot afirmar l'existéncia d'un destin comun, delà de las diferéncias de tala o tala "parladura". La question vertadièra es doncas : deven o pas, en nos apiejant sus çò que fa nòstra unitat puslèu que sus nòstres particularismes, bastir un destin comun ? per ço que tòca a las revendicacions lenguisticas, me sembla que la responsa es "oc"."

vous pode pa que tourna afourti que nautres tabé sèn ourganisa PER L'UNITA, dinc uno Alianço, e per apara un desti coumu.

Per ço que pertoco à'queste "desti coumu", nautres pensan que foudriè parla das formo de LENGO VIVO pulèu que de coustruciu fantasmatico coumo l'oucitan "referenciau": nous sentèn ges de desti coumu emb'uno formo qu'es pa de lengo vivo e que li vesèn ges d'avenidou (ni ges de passat!).

Aqui ço que nous desseparo radicalamen: lou "referenciau" es per nautres un enemi mourtau, amor que vòu remplaça de formo vivo de la lengo. Es lou loup din la fedariè, un cop que seriè dintre, manjariè tout, e avèn agu prou de testemouniage d'aquesto voulounta oucitanisto de remplaça lou "patés " per lou "referenciau".

Per nautres, SE PO PA basti un desti coumun entre nostos fedo e voste loup: sièi segu qu'aurés de clarifica vosto pausiciu raport au referenciau davant que se posque pensa de discuti serious. Tout lou demai, la grafio per esemple, se po discuti : la dignita de la grafio oucitano coumo de la mistralenco se poudriè afourti sens trop de proublemo, li aguèsse pa lou sentimen qu'aquesto "grafio oucitano" es ligado à uno voulounta d'impausa uno "lengo oucitano" en toutes.